Total de visualitzacions de pàgina:

Dades personals

Arbúcies, La Selva
c/ Pont, 2 17401 Arbúcies Tel. 972 860 421 biblioteca@ajarbucies.cat HORARIS D'HIVERN: Matins: dijous i divendres de 10 a 13 Tardes de dilluns a divendres de 16.30 a 20 HORARIS D'ESTIU: Matins: dimecres, dijous i divendres de 10 a 13 Tardes: de dilluns a dijous de 17 a 20

CALENDARI D'ACTIVITATS

dilluns, 27 de febrer de 2017

Xifres de rendiment de la biblioteca de l'any 2016

Benvolguts,

A l'espera de poder tenir totes les dades, i poder confeccionar la nostra memòria anual, us deixem dues infografies on ja es pot intuir el rendiment d'activitats, visites i préstecs de la nostra biblioteca. Un local petit, però amb molt moviment!!

Sílvia Fontbona



divendres, 17 de febrer de 2017

L'ESCRIPTORA CONVIDADA

Després d'uns mesos inactius, reprenem les entrades del blog del Club de lectura d'adults de la Biblioteca d'Arbúcies per convidar tothom a la xerrada que hi haurà amb l'escriptora Carme Ballús. Arran de la lectura del seu llibre Amor, deixa'm dormir per part del nostre Club, d'una banda, i del Grup de lectura dels Jubilats, de l'altra, tindrem el privilegi de parlar amb l'autora sobre els contes que conformen aquesta obra. L'acte està obert a tothom qui vulgui venir. Tindrà lloc el dijous 23 de Febrer a les 7 de la tarda a la sala superior de la Biblioteca d'Arbúcies. Us hi esperem!


“Cal viure, per poder escriure”
Carme Ballús visita els
Clubs de lectura de la Biblioteca d’Arbúcies

El passat 23 de febrer vam tenir el plaer de conversar amb l’escriptora granollerina Carme Ballús, autora del volum Amor, deixa’m dormir (2015), que havíem llegit tant els membres del Club de lectura de la Biblioteca d’Arbúcies, com els del Club de lectura de la Llar de jubilats. Si bé per a tot lector, tenir ocasió de parlar amb l’autor d’un llibre sempre resulta una experiència d’allò més positiva, en aquesta ocasió, l’enriquiment fou per partida doble: dos clubs –múltiples lectors–, un llibre de contes –múltiples interpretacions.
            Malgrat la cita de Txèkhov que encapçala el llibre de Ballús –“L’art és un camp en el qual resulta impossible avançar sense tenir dubtes”–, els contes que componen Amor, deixa’m dormir se’ns presenten amb una seguretat i una contundència literàries absolutes. Potser podríem matissar la cita completant-la amb el que la mateixa autora va afirmar durant la xerrada: cal viure per poder escriure. I viure és, com tots sabem, dubtar. O no dubta la protagonista de “En blanc i negre” quan va Ceret a buscar la seva germana? O no dubta la protagonista de “Muses fugisseres” quan busca la inspiració al carrer? O no dubta l’eterna Penèlope mentre espera Ulisses teixint i desteixint?
            Els contes d’Amor, deixa’m dormir, com passa a tots els reculls de relats breus, mantenen nombrosos punts en comú: protagonistes d’edat avançada, temes pròxims a la vellesa, personatges que habiten més d’un relat, etc. Però si uns elements els cohesionen i els fan vius, aquests són la proximitat amb la realitat que ens envolta, la immediatesa dels temes que tracten i la càrrega emocional que aquests ens transmeten. Com afirma la també escriptora Blanca Busquets en el pròleg del llibre, els lectors ens reconeixem en els personatges, “que som nosaltres, o els nostres parents, veïns, amics o companys”. Així doncs, ens resulten d’allò més familiars els iaioflautes del relat “La nevera”; les àvies que volen ajudar a fills i néts de “Un dia entretingut”; els nombrosos problemes derivats de la manca de motivació dels estudiants de secundària de “El llibre de les bèsties”, o la tristesa que recorre la residència d’avis de “La partida”. Tanmateix, aquests no són contes de crítica social –que n’hi ha, també!–, ni petites càpsules depriments sobre la vellesa. Al contrari: són relats que reivindiquen la vida, amb tota la seva mesquinesa –recordem, per exemple, “Tempesta”, el conte que encapçala el recull–; la seva brillantor –“Un dia entretingut” o “Tardor a Praga”–; la seva duresa –“La juguesca”–; els seus moments de fantasia o, fins i tot, d’exotisme –el fabulós conte “Te de cirera”–; la seva melancolia –“Pa amb vi i sucre”–, i també amb el seu humor –llegim la “Instantània” de ressons pujolians o la petita delícia caldersiana “Si no fos”.

           
En definitiva, el llibre de Carme Ballús no deixa indiferent cap lector. L’aposta literària és clara: amb aquests relats l’autora aconsegueix no tan sols tractar temes pròxims al lector actual sinó, a més a més, aconseguir-ho fent ús de recursos literaris i lingüístics que es dominen perfectament i que es posen al servei del gènere breu. Contes de cocció lenta, com va reconèixer la mateixa autora, els d’Amor, deixa’m dormir resulten autèntiques píndoles que ens conviden a llegir i, sobretot, a viure. Volem agrair des d’aquí la visita de l’autora, així com la seva amabilitat i bona disposició. És, sens dubte, un d’aquests regals que ens dóna el fet de participar en un Club de lectura. Gràcies!