Total de visualitzacions de pàgina:

Dades personals

Arbúcies, La Selva
c/ Pont, 2 17401 Arbúcies Tel. 972 860 421 biblioteca@ajarbucies.cat HORARIS D'HIVERN: Matins: dijous i divendres de 10 a 13 Tardes de dilluns a divendres de 16.30 a 20 HORARIS D'ESTIU: Matins: dimecres, dijous i divendres de 10 a 13 Tardes: de dilluns a dijous de 16.30 a 20

CALENDARI D'ACTIVITATS

dijous, 15 de febrer de 2018



Estimat Michele, Natalia Ginzburg

Resultat d'imatges de estimat michele

Al Club de lectura d’Arbúcies hem encetat l’any amb un títol d’una autora que, des de fa poc temps, s’està recuperant dins el mercat editorial català: la italiana Natalia Ginzburg (1916-1991). Amb una vida marcada pels esdeveniments històrics europeus més importants del s. XX, aquesta escriptora tracta, en el conjunt de la seva obra, temes essencials de la idiosincràsia humana: el que separa desig de realitat, la solitud, els prejudicis, la frustració, les dificultats (o no?) de les relacions familiars, amoroses, entre d’altres.

El llibre escollit per comentar al Club, Estimat Michele, ha representat, per la majoria d’assistents, un plaer literari degut a diferents factors com ara el fet que l’autora recorre al gènere epistolar o que no és un llibre on “passin” moltes coses, sinó que, més aviat, pren la mà del lector i el fa circular per les diferents veus que firmen les trenta-set cartes intercanviades entre una mare, el seu fill, una germana seva i una antiga amant d’aquest, entre d’altres. El relat avança a partir d’aquesta polifonia de veus que giren al voltant de Michele, un jove compromès políticament a la Itàlia de principis dels 70. Sens dubte, ens ha resultat un encert la tria del gènere epistolar per part de l’autora. En una època com l’actual, en què la immediatesa dels correus electrònics i les xarxes socials han abolit pràcticament l’art d’escriure cartes, ja no recordem el que suposava seure davant del paper en blanc, en solitud, i analitzar els nostres sentiments, entrar en contacte amb una intimitat que no freqüentem habitualment. Literàriament, el recurs és explotat amb molta efectivitat per Ginzburg. Cada veu parla per sí mateixa i, alhora, pel destinatari de la seva carta, de manera que, com les peces separades d’un puzzle, el lector ha d’anar encaixant els fragments de conversa interrompuda pel temps que triga a arribar la correspondència. El fragmentarisme literari ens ofereix un mosaic del microcosmos burgès italià al qual pertanyen la majoria de personatges.

Tanmateix, que aquesta afirmació no ens confongui: no es tracta d’un relat històric sobre una classe social determinada, més aviat al contrari, els fets històrics passen a un segon o fins i tot tercer terme. No són aquests els que interessen a l’autora, sinó algunes de les conseqüències emocionals que tenen aquests en els éssers humans. Així, l’obra esdevé un reflex del buit existencial d’uns personatges benestants –i algun altre que no, com el de Mara, per exemple– que transiten per la vida sense saber massa què busquen, què esperen, què demanen. A estones novel·la tragicòmica, Estimat Michele ens endinsa al món interior d’uns personatges simples i, alhora, complexos com els mateixos humans. Una obra del tot recomanable, des del Club de lectura d’Arbúcies, per a llegir bona literatura.

dilluns, 20 de novembre de 2017

L'ESCRIPTORA BLANCA BUSQUETS VISITA EL CLUB DE LECTURA D'ADULTS DE LA BIBLIOTECA D'ARBÚCIES


En la represa post-estiuenca del Club de lectura de la Biblioteca d’Arbúcies destaca, sens dubte, la visita d’una autora que ja feia temps que els participants reclamaven: la Blanca Busquets. Jardí a l’obaga, la seva última obra, ha estat el motiu de la visita. Tanmateix, la majoria dels participants al nostre Club ja era assidu seguidor de l’autora barcelonina abans que el personatge de l’Aniol donés vida a la família Torralba. I la visita no va defraudar. La familiaritat de la conversa que Busquets ens va facilitar ha esdevingut, sens dubte, un al·licient més per seguir les seves publicacions.

Jardí a l’obaga resulta un llibre deliciós per aquells lectors que cerquen, en una novel·la, intriga –amb un punt de truculència, per què negar-ho–, psicologisme, històries de vida i, en definitiva, allò que ens marca a tots com a éssers humans: el record, l’amor, la família, l’amistat i el desig. En aquest sentit, l’última obra publicada de Blanca Busquets no decep gens, ans el contrari: reforça elements propis de la seva narrativa ja presents a la seva obra anterior, des de Presó de neu fins a Paraules a mitges, passant per La nevada del cucut. L’autora dona veu al personatge de l’Aniol, qui articula tota la seva trajectòria vital i la d’aquells qui l’han envoltat.  Mitjançant la primera persona, doncs, ens endinsem en el personatge sobre el qual se sosté tota l’obra. Els lectors avesats a la literatura de Busquets ja coneixíem el recurs de l’autora per vehicular les vides dels personatges. Ara bé, si a Paraules a mitges s’encreuaven les tres veus protagonistes d’una mateix relat, a Jardí a l’obaga aquesta tècnica narrativa troba el seu punt àlgid en la veu del protagonista nonagenari, el masover de cals Torralba. 

El relat es situa al poble de la Carena –un alter ego, si se’ns permet– de Cantonigròs, el poblet osonenc tan proper a la biografia de Blanca Busquets. L’obra reflecteix fidelment la realitat social d’un municipi que, durant dècades, ha viscut la convivència –o, sovint, la no-convivència– entre els habitants autòctons i els estiuejants barcelonins. Els costums i les maneres d’actuar diferents d’aquestes classes socials, així com tot el que representava la pertinença a una o altra, marquen el destí i la manera de ser dels personatges de Jardí a l’obaga. Així, el senyor Emili, la Mireia i en Javi poc tenen a veure amb l’Aniol, la Fina i la Fineta. Tanmateix, les vides de senyors i masovers s’entrellacen generació rere generació, traspassant dècades, costums, tradicions, actituds i maneres de fer i de pensar tan diverses i complexes com la vida mateixa. És aquest un més dels mèrits de Jardí a l’obaga.

Organitzada en tres grans parts –“El desmai”, “Els rosers”, “L’àlber”– la novel·la fa ús de motius florals i naturals per articular, simbòlicament, l’avanç del seu argument. L’obaga, aquella part del jardí on no toca gens el sol, equival a l’obaga dels personatges que habiten les pàgines de l’obra. I, per extensió, la part menys assolellada de tot ésser humà (la gelosia, les pors, l’enveja, la mesquinesa, els enganys). Per això l’obra de Blanca Busquets ens és tan propera, perquè els seus personatges habiten també, d’alguna manera, en nosaltres. I per això, lectors, seguirem a l’espera de la següent novel·la firmada per l’autora. Segons el que ens va confessar...no haurem d’esperar gaire.

Al Club de lectura de la Biblioteca d’Arbúcies segur que serà molt benvinguda, la nova publicació. I la seva autora també, per descomptat. Des d’aquí aprofitem l’ocasió per agrair-li la seva bona disposició a visitar-nos i la seva generositat per compartir amb nosaltres el temps i les impressions del llibre.