Total de visualitzacions de pàgina:

Dades personals

Arbúcies, La Selva
c/ Pont, 2 17401 Arbúcies Tel. 972 860 421 biblioteca@ajarbucies.cat HORARIS D'HIVERN: Matins: dijous i divendres de 10 a 13 Tardes de dilluns a divendres de 16.30 a 20 HORARIS D'ESTIU: Matins: dimecres, dijous i divendres de 10 a 13 Tardes: de dilluns a dijous de 16.30 a 20

CALENDARI D'ACTIVITATS

dimarts, 1 d’agost de 2017

Els animals de l'Ahmed

ELS ANIMALS DE L'AHMED

Concurs CLER de Biblioteques Gironines
1r Premi de la categoria B
Autora: Ruth Sanfeliu


Fa molts i molts anys en un poble de Turquia, vivia un noi que es deia Ahmed que tenia una granja amb un porc, un cavall i una gallina. L’Ahmed era un noi de 22 anys que s’havia separat d‘una noia que es deia Malak perquè no li agradaven els animals.

Un dia de tardor, els animals van notar que l ‘Ahmed estava trist perquè es trobava sol i havia perdut la feina, i van pensar un pla: consistia en muntar un grup de música de Rock and Roll. 

La gallina tocaria la guitarra elèctrica, el porc com que li agradava molt cantar i ballar van decidir que cantaria i ballaria i  el cavall tocaria el teclat, però hi havia un petit problema, els hi faltava un músic que havia de tocar la bateria.

Mentre assajaven l’ orquestra va aparèixer un gat, que reia de la música que tocaven. Llavors la gallina va dir:

-A veure coc que saps coc fer coc coc tu coc?

I el gat va dir:

-Doncs ara miau vereu miauuuuuuuuuuuu.

I va agafar trastos vells del garatge i es va construir una bateria, i els hi va demostrar lo que sabia fer, i els animals es van quedar bocabadats i tots van dir:

-Ja hem trobat el nostre músic!

Tots junts quan van acabar d’assajar van anar al parc on estava Ahmed,  i li van tocar una cançó dedicada a ell. Quan van acabar de tocar tothom els va aplaudir i se’n van anar tots, excepte l’Ahmed i una noia, que es va apropar per veure qui era l’amo dels animals que havien tocat.

L’ Ahmed va dir:

-Jo sóc l’amo d’aquets animals.

I la noia, que es deia Salma, li va explicar que ella era directora d ‘una orquestra, però algunes  persones van deixar d’anar a l’orquestra perquè no s’ho passaven bé, i per això, els hi va demanar si volien formar part de la seva orquestra.

L’ Ahmed va dir que sí, però el cavall va protestar:

-No hiii formarem hiii orquestra si hii no es fa hiii a la granja.

La Salma va dir que de cap manera,que no ho podia  fer perquè ella tenia la sala d’assaig a Itàlia i ella era d’allà.

I el porc va dir:

-Doncs no oiiiinc hi ha tracte oooiiinc.

Uns mesos més tard la Salma va aparèixer per la granja per parlar amb ells i els va dir:

-He decidit que si que m’interessa fer-ho a la vostra granja.

I el gat va dir:

-Doncs miaaau què esperem! miiiiaau fiquem-nos a tocar!
L’ Ahmed va dir:

-Us podeu dir: ELS MÚSIIIIIICS DE BREMEEEEEN!!!!!!!!!!!

Quan ja se sabien tots els temes, van començar a penjar cartells per tot el poble per fer el seu primer concert, que seria el dia 14 d’Abril a les 9.00 del vespre a la plaça del ajuntament.
I quan es va acabar tothom els van aplaudir molt i cada vegada van anar fent més concerts i sempre eren un èxit.

L’Ahmed i la Salma es van enamorar i van tenir tres nenes, que es deien Natàlia, Nàdia, i Ruth que els hi encantava ballar, per això, es van convertir en les ballarines del grup.


I vet aquí un coc-coc, un miaaau, un hiiii i un oiiiinc i aquest conte ja s’ha fos.


dimarts, 25 de juliol de 2017

Rínxols de coure


Concurs CLER de les Biblioteques Gironines
Primer premi de la categoria C (6è)
Autora: Ivet Estrach


LA RÍNXOLS DE COURE



L’any 1933 a la ciutat de París.......

.......No, home, no!!!

Érem al 2017, tot havia modernitzat, inclosos els contes tradicionals. La Rínxols de coure sortia de casa seva xatejant amb un mòbil d’última generació. Segons ella un “iPhone 15”. I com que anava amb la cara enganxada a la pantalla no s’adonava cap on es dirigia. Era una nena bastant presumida i divertida, portava els cabells molt arrissats i d’un color marronós. Portava unes ulleres de sol i anava amb els llavis pintats d’un color vermell cridaner. Vestia amb una samarreta blau marí ample, uns “leggins” negres i portava les típiques “superstars”.


Era el contrari que la seva besàvia, que era una nena bastant trapella, portava els cabells molt arrissats d’un color molt daurat. Vestia amb un vestit rosa ample, i anava amb les típiques sabatilles d’àvia vella i antiquada. Sembla que l’única cosa que havia agafat de la seva besàvia són els Rínxols, això sí!

Doncs seguim per on érem, ella caminava mentre parlava amb veu baixa, tot i que de vegades se li escapava algun... “Tia és que això no hi ha dret! No-hi-ha-dret!” o “En serio tia? És que això és per flipar! 

Ja ja ja!”. Caminava i caminava i caminava i caminava fins que, es va aturar. Va  quedar al·lucinada, estava molt lluny de casa seva.

Davant dels seus morros s’hi va trobar una casa grossíssima. I hi va decidir entrar. A primera vista hi va veure la cuina, amb tres plats de menjar a la barra. El plat ama més gros, que era sopa, no s’ho va poder menjar,estava massa calent. El següent era una espècie de plat de rebosteria, estava massa fred. I l’ultim de tots que semblaven ser  gominoles, se les va menjar totes amb un vist i no vist i se’n va anar.

Sortint de la cuina hi va veure com una mena de sala d’estar. Hi havia tres auriculars, els primers eren bastant grossos i hi sonava una classe de música “Rock & Heavy Metal”. El següent hi sonava con una música de festa. Al cap d’una llarga  estona d’escoltar la “playlist”, va pujar escales amunt i amunt i amunt i amunt fins que hi va ser a dalt. A dalt hi va trobar tres llits. Un que més ben dit semblava de matrimoni, un normal i l’altre que semblava de nen petit.

 El primer era dur i molt incòmode. El segon era massa tou, i l’ultim massa petit. No li feia peça cap. Així que va marxar escales avall a la sala d ‘estar . Quan estava apunt de posar-se les sabates va sentir com la clau entrava  i donava voltes al pany, i més voltes i més voltes fins que la Rínxols de coure va decidir amagar-se a dins d’un dels armaris petits i vuits del rebedor.

 Dins de l’armari amagada, va recordar el que faria la seva besàvia si es trobés a la situació que es troba ella. Va pensar i pensar i  pensar i pensar i pensar, però és que ella no era com la seva besàvia! Era una situació de vida o mort, i va decidir fer-ho al estil “Rínxols”!

Amb les sabates a la mà va obrir el calaix i va sortir disparada. Corria camí avall sense sabates i amb les mans enlaire dient:- Youhuuuuuu!!!!


A l’arribar al centre es va posar les sabates, es va pentinar i va deixar de córrer. Mentre anava a pas lent va recordar que s’ho havia passat molt bé aquesta tarda, i que potser ella no s’hi assemblava a la seva besàvia, però tenia l’instint xafarder i trapella de la seva família.